CUCS


TRINI Y SALVA (CUCS), una pareja de inquietos.

lunes, 14 de enero de 2013

Pa de Sucre o Tumaneja Central 2.803 m.

BAUL DE LOS RECUERDOS - 12 de Septiembre de 1.987

Por la Arista Este en principio pero no se si hicimos otra vía, creo que nos equivocamos y subimos por la cara Este.

El día anterior subimos al refugio Ventosa i Calvell a 2.200 m.

Por la mañana tempranito empezamos la aproximación por el camino que sube al lago de Travessany de Baix, pasando por rocas y neveros y llegamos al pie de la vía. No tenemos mucha información pero seguimos la vía bastante bien. De refugio a refugio, 10 horas, no está mal.

Más o menos por donde subimos.

Saliendo de la Presa de Cavallers

Pasando el anfiteatro de piedras

Las Agulles de Travessany delante mio

Cerca del refugio

Llegando al Ventosa i Calvell

Desde el refugio

Sobre el refugio, las Agulles, preciosas

Relajándonos un poco en el estany de Travessany

Por la mañana, nuestro objetivo, el Pa de Sucre, en medio.


Aproximación

Inicio de la escalada con los lagos de Tumaneja

No se donde nos metimos, pero había unos pasos un poco durillos



En la cima y los Besiberris detrás

Al fondo macizo del Aneto y a la izq. Besiberri Norte

Estany de Marc


Vista al refugio y Agulles de Travessany, estanys de Tumaneja, Travessany i Negre

De vuelta al refugio con la presa de Cavallers abajo

Adiós Travessany, volveremos (y volvimos para escalarla pocos años después)

Contraluz del Pa de Sucre

Salida del refugio para la presa

De nuevo en la presa

Croquis. Num 77 la vía que queríamos hacer, erróneamente descrita como Arista E. cuando va por la mitad de la Cara E.

Descripción del Itinerario
Extraído de la guía : PALLARS-ARAN del Centre Excursionista Catalunya ed. 1971.

Hasta la próxima

11 comentarios:

  1. Muy chulo el report...felicidades...¡

    ResponderEliminar
  2. Fer vies sense tenir les ressenyes claras es perillos!!..aahahahahha

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. En aquells temps era bastant comú, no es tenia tanta informació com ara ia més estava el sentit de l'aventura. Aquí es demostrava la bona orientació dels escaladors, no tot mastegat i xapa darrere xapa.

      Eliminar
  3. la aventura es important, jo tot i que com ja saps fa molt poc estic en aquest mon tambe e fet errades al elgir una via, pero despres sempre e buscat informacio per saber el que havia fet, i poder-lo explicar als demes, perque ells tambe pugin gaudir del mateix que jo he gaudit, compartir informacio entre els amics es una tasca interessant que tots tindriem que tenir en comte.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Molt bè fet. Però tambè es bó contrastar les informacions, no tothom possa lo correcte. La "criba" es important i ia molt fantasme per la xarxa. Tu no, eh!!!

      Eliminar
  4. En años ya lejanos, pase casi tres meses de mi vida en el Ventosa Calvell, ayudando a Manolo el guarda del refugio, a si tuve tiempo de recorrer la zona, senderismo y alguna ascensión sin pretensiones. Cuando veo lo valiente que ya eras de joven, comprendo tu coraje a día de hoy. Lo que no entiendo es como hay personajes, solamente interesados en los datos de una reseña, y no ven la poesía que emana de tus fotografías, a veces una imagen dice mucho mas que algunos rollos verduleros que aparecen en blogs de dudosa calidad, seguramente tengas razón que en la red hay mucho charlatán. (Senyor X).

    ResponderEliminar
  5. Senyo de la X, vostè va confós, jo tinc un bloc i pel que hem diuen els amics que son molts, es un dels millors pel que a ressenyes es refereix, les fotografies son totes molt semblants i lo millor es posar un escrit amb tots els seus detalls, perquè els companys si trobin acollits a l'hora de fer la via i no vagin perduts per les parets, sabent en tot moment les assegurances que trobarem i el material que ens farà servir, si la amiga i companya Trini, hagués portat una bona ressenya ara sabria la via que va fer.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A ti lo que te hace falta que te hagan una reseña de tu cerebro, para ver si encuentras tus neuronas, que de momento las tienes perdidas, pero me da la impresion de que ni con un GPS, lo solucionas.

      Eliminar
  6. La veritat és que no m'importa molt la via que vam fer en aquell temps, l'important per a mi ara, en el record, és precisament el record que tinc d'aquella ascensió i no el nom de la via. De vegades no importa saber exactament per on passes si ho gaudeixes. En aquells temps no hi havia tanta informació com ara i qui sap, potser va ser una primera perquè les assegurances te'ls havies de muntar com podies.
    Actualment naturalment si que es va informat de on vas. Nosaltres mateixos ens informem de blogs que ens donan una credibilitat. A més crec que tenim una mica d'experiència per distingir les diferències.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es un placer ver como escribes y como te expresas. un abrazo. (Senyor X)

      Eliminar
  7. Per il · lustrar una mica aquella sortida, afegeixo descripció al final de l'entrada del bloc. la descripció de la via que existia en aquella època. Extreta de la guia : PALLARS-ARAN del Centre Excursionista Catalunya ed. 1971.

    ResponderEliminar